Inclusió educativa i desenvolupament dels infants i joves

8
May

Inclusió educativa i desenvolupament dels infants i joves

En les darreres dècades una de les qüestions que ha preocupat més els sistemes educatius de la majoria de països, des dels legisladors, a l’administració, al professorat i als pares, ha estat la inclusió als centres educatius; és a dir, promoure les condicions per tal que tots els infants i joves siguin benvinguts als centres educatius i hi trobin les oportunitats i els suports que els permetin assolir els seus objectius acadèmics i personals. Certament des de la declaració de Salamanca (1994), que se centrava fonamentalment en l’alumnat amb alguna condició de discapacitat, el concepte d’inclusió ha anat evolucionat progressivament cap a altres condicions de diversitat i vulnerabilitat associades a les dificultats d’aprenentatge, els problemes emocionals, la comunicació i el llenguatge i les diverses formes d’exclusió social,  entre altres.

De fet s’ha parlat i discutit molt d’inclusió educativa des de mirades i enfocaments que posaven l’èmfasi en diversos aspectes o prioritats d’acord amb la percepció dels diversos autors o grups. Probablement la definició que ha tingut més acceptació i ressò entre nosaltres i arreu del mon és la que es deriva d’un model ecològic i social de comprensió del desenvolupament i, per tant, que se centra en les dificultats que alguns alumnes troben en el seu procés educatiu; en conseqüència s’entén la inclusió no tant en funció de les característiques de l’alumne sinó en termes de les barreres a la presència, participació i èxit que alguns alumnes, per diverses raons, han d’enfrontar al llarg de la seva escolaritat (Booth & Ainscow, 2002). El focus doncs es posa en les condicions dels entorns d’aprenentatge (aula, escola) presents en les polítiques, cultures i pràctiques.

En línia amb aquesta comprensió ecològica i social de la inclusió educativa, en aquesta breu reflexió, voldria centrar l’atenció en les conseqüències per al desenvolupament dels alumnes. No n’hi ha prou amb estar present a l’escola (being there) sinó que allò que esdevé crític és la participació (being active) i el compromís (engagement) de tots els alumnes en les experiències d’aprenentatge i en la relació amb els companys i adults.

En efecte, el què sembla tenir efectes favorables per  al desenvolupament de tots els infants i joves, i per tant es converteix en indicador de qualitat de la inclusió educativa,  és la capacitat dels centres educatius d’oferir oportunitats per tal que tots els alumnes puguin implicar-se a l’aula, a l’escola, en activitats significatives, participar i relacionar-se amb els seus companys i els adults.

Des d’aquesta perspectiva el què esdevé prioritari és la qualitat de les mesures universals a l’aula adreçades a tots els alumnes, que contemplin diverses oportunitats i nivells d’exigència i assoliment per parts dels alumnes. Només participant, els alumnes aprenen; només aprenent, progressaran i seran respectats. El futur de la inclusió educativa està indissolublement associada a la millora de l’escola, a la qualitat de l’oferta educativa, a la transformació de les pràctiques. Certament hi han alumnes que necessiten mesures (suports) addicionals i d’altres alumnes més intensius i personals que no es poden en cap cas menystenir. La història, però, ens ha mostrat de manera clara que més de trenta anys invertint temps i esforços per elaborar programes adreçats als alumnes (PDI, PI,…)  no s’ha revelat en general com una mesura que hagi permès la transformació i innovació de les pràctiques educatives a les escoles. Sovint estem on érem, amb els mateixos dubtes i les mateixes preguntes. Les mesures individuals no transformen el sistema, amb independència de que puntualment alguns alumnes se’n hagin pogut beneficiar.

Concretar aquest canvi de mirada que posa el focus en la transformació de les condicions a l’aula, en crear oportunitats perquè tots els alumnes puguin participar i ser valorats, i que suposa repensar les funcions dels suports personals (tutors, especialistes, vetlladors, etc.), és ara el desafiament per progressar en l’educació inclusiva, per construir una escola per a tots els infants i joves.

 

Climent Giné

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. URL.

Respon